JORNADA: “PSICOANÀLISI, CIÈNCIES I ARTS:
CONFLUÈNCIES VERS LA COMPLEXITAT DEL SUBJECTE”.

DATA: 16/10/2010
LLOC: AUDITORI CASA DEL MAR, C/Albareda, 1-3, Barcelona.
INSCRIPCIÓ: Aforament limitat. Cal reservar plaça a psicoanalisissigloxxi@gmail.com

Des dels seus orígens, tant les produccions artístiques com els progressos científics, i el mateix desenvolupament de la psicoanàlisi, han tractat d’explicar i d’expressar la complexitat de l’ésser humà, cadascú des de la seva especificitat.

En el moment actual, en un món més global i complex que mai, la paradoxa és que domina un model de pensament, amb ampli abast en molts àmbits de la nostra vida quotidiana: educació, avenços científics, salut, polítiques socials, que proposa respostes simples a qüestions complexes.

Aquestes propostes guanyen pes i espai en els debats i les decisions polítiques basant-se en dos arguments falsejats: d’una banda el concepte ”evidència científica”, que cerca legitimar accions en allò relatiu a la subjectivitat (programes educatius, tècniques psicoterapèutiques, accions socials) sense cap rigor científic. D’altra trobem l’argument economicista segons el qual hem de “fer més amb menys” i això justificat amb processos avaluadors que deterioren aspectes bàsics de la nostra societat: l’ensenyament, la recerca, l’atenció a les persones, la cultura,..

És evident que aquesta tendència, que es presenta com a certesa, incideix de manera clara en la nostra civilització, en la manera en com concebim l’esser humà, en com volem conviure junts i en les nostres prioritats com a societat. Aquest pensament únic té voluntat de domini i d’autoritarisme, sutura qualsevol pregunta sobre els malestars, sobre les manifestacions i sobre les incògnites de la ment humana.

¿Què en pensem els científics, artistes i psicoanalistes sobre aquesta deriva? ¿Com ens afecta a la nostra tasca professional? ¿Com creiem que incideix en la nostra civilització? ¿Quines alternatives proposem cadascú?

–/–

Desde sus orígenes, tanto las producciones artísticas como el progreso científico, y el mismo desarrollo del psicoanálisis, han tratado de explicar y de expresar la complejidad del ser humano, cada cual desde su especificidad.
En el momento actual, en un mundo más global y complejo que nunca, la paradoja es que domina un modelo de pensamiento, con amplio alcance en muchos ámbitos de nuestra vida cotidiana: educación, adelantos científicos, salud, políticas sociales, que propone respuestas simples a cuestiones complejas. Estas propuestas ganan peso y espacio en los debates y en las decisiones políticas basándose en dos argumentos falseados: por una parte el concepto “evidencias científicas”, que busca legitimar acciones en lo relativo a la subjetividad (programas educativos, técnicas psicoterapéuticas, acciones sociales) sin ningún rigor científico.

Por otra encontramos el argumento economicista según el cual debemos “hacer más con menos” y esto justificado con procesos evaluadores que deterioran aspectos básicos de nuestra sociedad: la enseñanza, la investigación, la atención a las personas, la cultura,..

Es evidente que esta tendencia, que se presenta como certeza, incide de manera clara en nuestra civilización, en la manera en que concebimos al ser humano, en cómo queremos vivir juntos y en nuestras prioridades como sociedad. Este pensamiento único tiene voluntad de dominio y de autoritarismo, sutura cualquiera pregunta sobre los malestares, sobre las manifestaciones y sobre las incógnitas de la mente humana.

¿Qué pensamos los científicos, artistas y psicoanalistas sobre esta deriva? ¿Cómo nos afecta a nuestra tarea profesional? ¿Cómo creemos que incide en nuestra civilización? ¿Qué alternativas proponemos cada uno?

Programa

10:00 h. Recepció

10:30 h. Taula rodona “Psicoanàlisi i ciències: confluències vers la complexitat del subjecte”

· Maria Teresa Anguera, catedràtica de metodologia de les ciències del comportament, Facultat de Psicologia, UB. Vicerectora de la UB.

· Gabriel Capellà, metge, director del Laboratori d’Investigació Transnacional, director del Programa de Càncer Hereditari i director Científic de l’IDIBELL (Institut d’investigació biomèdica de Bellvitge)

· Josep Moya, psiquiatre, psicoanalista, coordinador de l’OSAMCAT (Observatori de Salut Mental de Catalunya)

Modera: Carme Grifoll. Psicòloga clínica i psicoanalista, Directora de Fundació Nou Barris S.M.

12:15 h. Taula rodona “Psicoanàlisi i arts: confluències vers la complexitat del subjecte”

· Assumpta Mateu, pintora. Ha exposat en prestigioses exposicions internacionals. Ha efectuat, entre moltes altres obres,“Arbre: interrelació cultural” per a la commemoració dels 50 anys dels Amics de la UNESCO.

· Isabel Núñez, escriptora, traductora y crítica literària. Autora, entre d’altres, de: “Crucigrama”, “Si un árbol cae”

· Joaquín Oristrell, director i guionista cinematogràfic. Autor, entre d’altres, de la pel·lícula “Inconscientes”

· Teresa Morandi, Psicoanalista. Psicòloga Clínica. Supervisora i Docent Institucional. Membre del Patronat de la Fundació Congrés Català de Salut Mental.

Modera: Lluís Farré, psicòleg clínic i psicoanalista. Ex-cap Servei Psicologia Fundació Puigvert. Coordinador General de Docència i Formació Especialitzada de la Fundació Puigvert

13:45 h. Cloenda

Aforament limitat

Reserva de plaça per e-mail: psicoanalisissigloXXI@gmail.com