Arxiu d'etiquetes: Barcelona: passatges de traducció

Catàleg de publicacions

Colecciones que se disparan en múltiples direcciones

PROGRAMA EDITORIAL

col·lecció Calidoscopi
Carme Vilaginès
col·lecció Passatges
Núria D’Asprer
Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas

Christine Arnaud

La bolita de papel
(Premio Internacional Antonio Machado)  

col·lecció Mirar amb les paraules

Silvia Fendrik
El falo enamorado.
Mitos y leyendas de la sexualidad masculina

Col·lecció Memòria de l’oblit

Anna Miñarro, Teresa Morandi (comps.)
Trauma y transmisión. 
Efectos de la guerra del 36, la posguerra, la dictadura y la transición en la subjetividad de los ciudadanos
en coedició amb FCCSM

col·lecció Schreber

José María Álvarez

Estudios sobre la psicosis
(nova edició reescrita i ampliada)

 

en preparació

Jacques Nassif
El libro de las muñecas parlantes

Massimo Recalcati

¿Qué queda del padre?
La paternidad en la era hipermoderna. 

Col·lecció Psicoteràpies
Antonio Pérez-Sánchez
 
Psicoterapia psicoanalítica breve

Altres col·leccions previstes

Parc Taulí
Espai Freud
 
Revistes:
SPECULUM, Revista del Aula de Psicodrama.
 
La casa de la paraula

Presentació de Barcelona: passatges de traducció

 

Barcelona: passatges de traducció

Presentació del llibre de Núria D’Asprer

BARCELONA: PASSATGES DE TRADUCCIÓ

Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas

Editat per Xoroi Edicions


Arts Santa Mònica

La Rambla, 7 – 08002 – Barcelona

25 de juny a les 19.30h

Amb la intervenció de

Ramon Lladó

Professor del Departament de Traducció i Interpretació de la UAB

i Vicenç Altaió

Poeta i escriptor

amb la presència de l’autora

Presentarà l’acte Salvador Foraster, llibreter i editor

Qualsevol dels passatges del llibre (en una altra accepció del mot “passatge”, en el sentit de fragment d’una composició literària o musical al qual paga la pena retornar perquè ofereix alguna particularitat notable) és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d’observació, documentació i implicació personal de l’autora, produeix en el lector el desig de traduïr el recorregut dels passatges de Núria d’Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s’ha dipositat en els camins personals. És així com es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem “allò que ha tingut lloc en altre temps” s’anomeni precisament “passat”.

Eduard Sanahuja

 

Entrevista a Núria D’Asprer, autora de Barcelona: passatges de traducció.

‘Barcelona: passatges de traducció’, de Núria d’Asprer. Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas

‘Barcelona: passatges de traducció’, de Núria d´Asprer.
Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas

La metáfora del viaje probablemente es la más antigua de la humanidad. Los humanos nunca hemos vivido amarrados a un espacio, como lo hacen los pólipos, las esponjas o las ostras. Somos una especie que desde el origen se ha desplazado para encontrar lugares donde el equilibrio con la vida fuera posible. En este transitar tendemos a repetir los itinerarios que consideramos más idóneos. Por eso hacemos caminos entre los lugares por donde pasamos. De aquí que la misma vida pueda ser entendida como un viaje, como un tránsito hacia un final nebuloso. Vivir es pasar y morir es traspasar: “todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar”, sentenció el maestro Machado.

En nuestro devenir, los pueblos viajamos en compañía de nuestras lenguas y damos nombres a los sitios por donde pasamos, nombres que se diversifican en las culturas urbanas: caminos, carreteras, vías, calles, plazas, avenidas, bulevares, calllejones, pasajes… El término pasaje es especialmente interesante. Para la autora de Barcelona: passatges de traducció, el pasaje es una vía intermedia que permite articular “un recorrido y una meditación sobre la travesía que es la traducción”. Hete aquí la piedra angular de este libro breve, pero intenso y complejo: una reflexión sobre la traducción de las lenguas (Núria d’Asprer enseña en la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona) pero también de las ciudades y de la misma vida, un pósito de memoria que sedimenta en los lugares por donde pasamos. Para traducir se necesitan pasajes más que puentes, una forma de unión llana y directa.

Por otro lado en la ciudad de Barcelona existe una tipología y una estética de los pasajes, desde el Passatge Arcàdia, un “mordisco en una manzana de casas”, una mezcla de calleja y galería, hasta el Passatge de la Indústria, de clara vocación comercial, o los pasajes a cielo abierto, como el Passatge Permanyer. La configuración y la designación de estos lugares, “fronteras del lugar y el no-lugar”, permiten a la autora abrir canales de comunicación entre la historia, la antropología, la traductología, la literatura, la fotografía (Núria d´Asprer fotografía los lugares “para traducir la ciudad al amigo que no la conoce”) y la biografía personal que se expresa en cursiva o, en la segunda parte del libro, en lengua castellana, porque la intimidad de muchas biografías es lingüísticamente bicéfala, y este hecho básico ha de ser puesto en evidencia en una traducción que persigue la autenticidad y rehuye  la traición, mal endémico de los traductores mediocres.

Cualquiera de los pasajes del libro (en otra acepción de la palabra pasaje, ahora con el sentido de fragmento de una composición literaria o musical al que vale la pena retornar porque ofrece alguna particularidad notable) es un regalo de sensibilidad, que unida a la capacidad de observación, documentación y relación personal de la autora, produce en el lector el deseo de traducir el recorrido de los pasajes de Núria d´Asprer a la propia vida: buscar un correlato de lugares y de vivencias, revisitar la memoria que se ha depositado en los caminos personales. Y así se cierra el círculo: al actualizar cada uno los lugares por donde ha pasado.

Del prólogo de Eduard Sanahuja

Barcelona: passatges de traducció. Núria D’Asprer

Barcelona: passatges de traducció

La metàfora del viatge és probablement la més antiga de la humanitat. Els humans mai no hem viscut amarrats a un espai, com ho fan els pòlips, les esponges o les ostres. Som una espècie que des de l’origen s’ha desplaçat per trobar indrets on l’equilibri amb la vida fos possible. En aquest transitar, tenim tendència a repetir els itineraris  més idonis. Per això fem camins, els llocs per on passem. D’aquí que la mateixa vida pugui ser entesa com un viatge, com un trànsit cap a un final nebulós. Viure és passar i morir és traspassar: “todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar”, va sentenciar el mestre Machado.

En el nostre esdevenir, els pobles viatgem acompanyats de les nostres llengües i donem nom als llocs per on passem, noms que es diversifiquen en les cultures urbanes: camins, carreteres, vies, carrers, places, avingudes, bulevards, carrerons, passatges… El terme “passatge” és especialment interessant. Per a l’autora de Barcelona: Passatges de traducció, el passatge és una via intermèdia que permet d’articular “un recorregut i una meditació sobre la travessia que és la traducció”. Vet aquí la pedra angular d’aquest llibre breu, però complex i intens: una reflexió sobre la traducció de les llengües (Núria d’Asprer és professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona), però també de les ciutats i de la vida mateixa, un pòsit de la memòria que sedimenta en els llocs per on passem. Per aquest motiu la seva meditació s’articula al voltant dels passatges, perquè permeten d’unir constructes diferents però no inaccessibles: per traduir no calen ponts, sinó passatges, una forma d’unió planera i directa.

D’altra banda, a Barcelona existeix una tipologia i una estètica dels passatges, des del Passatge Arcàdia, una “mossegada enmig d’una illa de cases”, una barreja de carreró i galeria, fins al Passatge de la Indústria, de clara vocació comercial, o els passatges a cel obert, com el Passatge Permanyer. La configuració i la designació d’aquests llocs, “fronteres del lloc i del no-lloc”, permeten a l’autora obrir canals de comunicació entre la història, l’antropologia, la traductologia, la literatura, la psicoanàlisi, la fotografia (Núria d’Asprer fotografia els llocs “per traduir la ciutat a l’amic que no la coneix”) i la biografia personal, que s’expressa en cursiva o, en la segona part de llibre, en una altra llengua, el castellà, perquè la intimitat de moltes biografies és lingüísticament bicèfala, i aquest fet cabdal ha de ser evidenciat en una traducció que persegueix l’autenticitat i defuig la traïció, el mal endèmic dels traductors mediocres.

Qualsevol dels passatges del llibre (en una altra accepció del mot “passatge”, en el sentit de fragment d’una composició literària o musical al qual paga la pena retornar perquè ofereix alguna particularitat notable) és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d’observació, documentació i implicació personal de l’autora, produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de Núria d’Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s’ha dipositat en els camins personals. És així com es tanca el cercle: actualitzar els llocs per on cadascú ha passat. No deixa de ser una bella coincidència que en les llengües que més coneixem “allò que ha tingut lloc en altre temps” s’anomeni precisament “passat”.

Eduard Sanahuja

Barcelona, desembre de 2012