Arxiu d'etiquetes: Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Sobre l’oportunitat. Héctor García

Toguna de Endé

Toguna (Casa de la Paraula) en Mali

Text escrit per Héctor Garcia i llegit per ell mateix en l’Assemblea de l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi:

‘SOBRE L’OPORTUNITAT’
O ‘PER QUÈ ÉS EL MOMENT D’APOSTAR PER UNA “CASA DE LA PARAULA”.

La crisi no pot ser una excusa per cedir el desig. És, si es vol, una primera lectura que la psicoanàlisi pot transmetre a la contemporaneïtat indignada, escandalitzada davant l’immoral de la corrupció i del desvari especulatiu del nou capitalisme.

La crisi, és l’instant en què l’angoixa social pot esdevenir. Ha esdevingut, és als carrers. És potser també, per a la psicoanàlisi, la invitació a un acte. El temps sembla exigir una presa de decisió, política, que pot oscil·lar entre pols extrems. Des de la no implicació, la neutralitat, l’estricta referència al marc del consultori i als col·legues propers, fins a prendre part activa en les manifestacions de retret, ira i reclam de canvi de sistema geopolític i econòmic.

Lateralment a aquesta conjuntura, sorgeix un projecte: ‘La casa de la paraula’, el desig d’existència de la qual, ben real, és encarnat per Salvador Foraster. És una aposta que no necessita situar-se en cap d’aquests dos pols. La psicoanàlisi, al llarg de la seva història, mai no ha estat un moviment de protesta. Tampoc és una invitació a la solitud, ni l’aïllament. És una praxi, una clínica, una episteme, una ètica.

‘La casa de la paraula’ serà, pensem, un espai viu, i un aliat de la psicoanàlisi a Barcelona. Obrirà ben aviat les seves portes a molts sense oblidar el seu passat: la llibreria Xoroi, allò que ens convoca a tots avui aquí.

‘La casa de la paraula’ existeix avui mateix. Existirà amb o sense el suport de cadascun. Existirà perquè l’anima un desig decidit. Però també perquè serà un projecte sostenible econòmicament. El seu propòsit és un, i clar: apropar a Barcelona el pensament i la praxi nascuts de l’agudesa i la valentia de Sigmund Freud, en aquests temps en què es recupera Marx, i ben encertadament. En ambdós hi ha una veritat que el present no pot ofegar.

La invenció freudiana va canviar el discurs del segle XX. El seu valor de transgressió és, al segle XXI, més necessari encara.

Però aquest nou emplaçament no tindrà només el propòsit de ser la casa de la paraula de la psicoanàlisi. No serà una fortalesa, tampoc un gueto intel·lectual.

La psicoanàlisi és filla no del seu temps, ja que pel fet de  parlar corre més de pressa que el pensament, neix de la subversió de la bona fe. Si pensa la contemporaneïtat, la pensa amb altres discursos, més encara: amb altres noms propis. És hora de dialogar amb aquells que es reclamen de Heidegger, de Foucault, de Nietzsche, de Webber, de Popper.
Però perquè no, també, amb els que es reclamen de la física quàntica, de la biologia molecular, de l’epigenètica, de la modelització neuronal computeritzada, de la filosofia analítica. Serà una manera d’enriquir el discurs analític, però també de contrastar el que diem, argumentant davant de subjectes formats i no intransigents.

La psicoanàlisi va revelar al món que pel que fa a la coneixença del cos d’un altre, no tot és possible. També que, a la vida social, hi ha subjectes que perden el pas. I va posar sobre la taula que ningú en queda fora de perill. Per sort, hi ha símptoma. No som ovelles. És l’acte de separació de la inèrcia, la pròpia i la de l’època, el que ens orienta. La psicoanàlisi llegeix en el malestar. Aquí, revela la singularitat de cadascú per enfrontar-se amb el que la contingència i les eleccions li han ofert, sense eximir mai de responsabilitat, sense adoctrinar. Per això, la política entre psicoanalistes és complicada, i les ruptures en la història de la psicoanàlisi són norma i no excepció.

Salvador Foraster ha sabut relacionar-se bé amb les diferents comunitats psicoanalítiques d’aquesta ciutat. Té mèrit. Un nombrós col·lectiu de psicoanalistes el va ajudar en moments difícils per Xoroi, fa ben poc. Va ser un gest important perquè Xoroi pogués continuar amb les seves activitats. Però ara pensem que és possible fer un altre pas. Que no consisteix a donar o demanar auxili. Consisteix, més aviat, a entrar a la contemporaneïtat de manera precisa, orientada, però sense acovardir-se. Apostant per una idea que està sent molt ben rebuda pels interlocutors que l’han escoltada.

‘La casa de la paraula’ serà un lloc que contribuirà a què el dir psicoanalític arreli a Barcelona en aquest nou segle. Vol apostar en acte per la vida del discurs freudià, perquè no ha arribat el dia d’enterrar-lo, de silenciar-lo. És el moment just perquè col·lectius nous, assemblearis, reivindicatius o no, amb ganes de fer política, o perduts en la barbàrie contemporània, descobreixin que hi ha un més enllà de la seva queixa. És a dir, que es pot llegir alguna cosa en el que diuen. Entre línies: la seva libido. És que no situem, aquells que hem passat per l’experiència analítica, que alguna cosa s’està movent a la societat? ‘La casa de la Paraula’ pretén esbossar un interlocutor diferent. Caut, capaç de llegir de manera impensada el que està passant.

La nova Xoroi estarà en ple centre de Barcelona. Existirà en un local més lluminós, més gran, més elegant. Tindrà espai per cafeteria, amb la pròpia editorial, amb sala per a conferències, amb un espai a la xarxa funcional i actiu. Generarà, en definitiva, noves transferències, i desempolsarà les antigues. Xoroi està i estarà més a prop del Col·legi de Psicòlegs. Buscarà interlocutors a la Universitat, a la política de la ciutat, a la vida intel·lectual. Podrà amar i armar la psicoanàlisi des d’un lloc diferent.

Serà també un espai per debatre, entre psicoanalistes però especialment amb altres col·lectius i subjectes, de manera civilitzada, respectant les diferències. Des d’un lloc extern a totes les escoles i associacions de psicoanàlisi, ‘La casa de la Paraula’ serà un lapse per oxigenar cada grup analític, servint de mediador amb els debats actuals. Serà també una eina per combatre els atacs a la psicoanàlisi, que no per necis són menys virulents. Seria una llàstima deixar passar una oportunitat així. ‘La casa de la Paraula’ és en marxa, i té vocació, contactes i confiança per ser una àgora a la polis.

És, realment, un projecte tan sòlid com il·lusionant. No cal dir que a alguns els semblarà incaut, poc raonable, o que necessitaria d’un període de bonança econòmica. Al contrari: és moment d’aprofitar l’oportunitat que es presenta. El risc que permet la psicoanàlisi és el d’aventurar-se, sempre que hom sàpiga alguna cosa del desig que motiva la partida. ‘La casa de la Paraula’ neix d’un desig decidit, però a més ha calculat la trajectòria. Comptem amb tots els amics de Xoroi. Aviat, en serem molts més.

Héctor García

Vocalia de La Casa de la Paraula

Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Centres, grups i institucions de l’Associació

Entitats associades a l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Bon any i bones lectures!

2013

LA CULTURA NO ÉS UN LUXE

 

 

IVA de mort / IVA de muerte – Article de X. Antich a La Vanguardia

La lectura ens descobreix el món i ens ensenya a veure’l d’una altra manera. I, per suposat, fa la vida més intensa, rica i subtil. Només cal començar a llegir, encara que sigui a l’atzar:

“Aquell any feia tanta calor que calia sortir cada vespre i, a la Ginia, li semblava que abans no havia entès mai què era l’estiu, tan bonic com era de sortir cada nit a passejar sota els arbres del carrer. Algun cop pensava que aquell estiu no s’acabaria mai i, alhora, que calia afanyar-se a gaudir-lo, perquè, quan canviaria l’estació, passaria alguna cosa” (Cesare Pavese, El bell estiu).

“En els llargs capvespres d’estiu, pujàvem al terrat. […] Poc a poc la copa del cel s’anava omplint d’un blau fosc, pel qual nedaven, com flocs de neu, les estrelles. Recolzat a la barana, era plaent sentir la carícia de la brisa. I el perfum de la dama de la nit, que començava a despertar la seva densa aroma nocturna, arribava torbador, com el desig que emana d’un cos jove, prop de la tenebra estival” (Luis Cernuda, Ocnos).

“El sol és jove i fort, el cel, alt i d’un blau profund, els arbres, somniadors, antiquíssims, d’un color verd fosc. Les carreteres amples i blanques porten segles absorbint i reflectint el sol i condueixen a les ciutats blanques de teulades planes, tan planes que semblen dir que allà ni tan sols l’altura no pot resultar perillosa i que un mai, mai no es precipita als obscurs abismes” (Joseph Roth, Les ciutats blanques).

“Les meves germanes i jo els anàvem a visitar a la granja. Ho fèiem cada estiu […]. Un cop ja érem allà ens ho passàvem força bé. De seguida tornàvem als antics costums, fèiem les mateixes bromes, pescàvem al rierol, ens preníem la llet de les vaques de la granja, ens engreixàvem  i ens tornàvem mandroses. Eren uns dies d’irrealitat plàcida. Les vides que vivíem durant la resta de l’any quedaven interrompudes i ens oblidàvem dels problemes del món mentre recordàvem que per dins nostre hi corria la mateixa sang” (Jetta Carleton, Quatre germanes).

“Els estius eren humits a Newark, una ciutat que es troba al nivell del mar, i com estava parcialment envoltada d’extenses maresmes […], hi havia núvols de mosquits que era precís liquidar amb el matamosques o amb el palmell de la mà cada vegada que, a la nit, col·locàvem cadires de platja als carrerons i als senders d’accés als habitatges i ens assèiem per posar-nos fora de perill de la tòrrida calor dels nostres pisos, on, per mitigar aquelles infernals temperatures, no hi havia més mitjans que la ingesta d’aigua glaçada o les dutxes fredes” (Philip Roth, Nèmesi).

“De vegades el temps s’espatllava del tot, i calia tornar i quedar-se tancat a casa. […] Però què importava la pluja, què importava la tempesta! A l’estiu, el mal temps només és un humor passatger i superficial del bon temps subjacent i fix” (Marcel Proust, A la recerca del temps perdut. Combray).

Harold Bloom va provar de justificar perquè Shakespeare és el més gran de tots els escriptors i perquè, com a tal, ha d’estar en el centre mateix del canon de totes les lectures: “Shakespeare, a partir de Falstaff, afegeix a la funció de l’escriptura d’imaginació, que era ensenyar-nos a parlar amb els altres, l’ara dominant, encara que més malenconiosa, lliçó poètica: com parlar amb nosaltres mateixos”. Shakespeare, segons Bloom, no és gran per la seva excel.lència verbal, sinó per la seva capacitat de representar el caràcter humà i les seves mudances, i sobretot per haver-nos ensenyat a parlar amb nosaltres mateixos i a escoltar-nos. Tanmateix això, en cert sentit, és la gran lliçó de la literatura, que ens porta sempre més lluny del lloc on abans ens estàvem, que ens permet conèixer gent que, en la nostra vida, mai no hauríem trobat i que descobreix dins de nosaltres aquells desconeguts que ignorem.

I encara podria dir-se més: això que Bloom deia de Shakespeare, i que legítimament pot fer-se extensiu a tota la literatura, és, també, d’alguna manera allò que fa amb nosaltres el teatre, el cinema, la música, l’art…. tot allò, en definitiva, que, genèricament, anomenem cultura. Per això, els països civilitzats, moderns i avançats, no només preserven la cultura, sinó que l’estimulen, la fomenten, contribueixen a la seva difusió, s’esforcen per garantir i multiplicar l’accés a la cultura dels ciutadans, especialment els més desprotegits. Perquè la cultura és un bé públic, com sap el Consell d’Europa, que  considera la cultura, “ànima de la democràcia”. Per això han causat malestar, preocupació i també una justificada alarma les mesures del Govern d’Espanya que han augmentat l’IVA cultural del 8% al 21%, a contracorrent del que és habitual a l’Europa de l’euro, on saben que el futur es juga en el suport a l’educació, la recerca i la cultura. El Govern central ja ha renunciat a què l’educació i la recerca siguin prioritàries, però ara la cultura, amb aquesta decisió, passa a ser considerada com un luxe i, a més, prescindible. Una barbaritat sense paliatius.

Avui, quan el Govern espanyol castiga a la cultura, en lloc de protegir-la, i quan, des de Catalunya, on “correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura” (Estatut de Catalunya, art. 127), ens ho hem de mirar des de la llotja, és trist recordar la dramàtica actualitat de les paraules d’Espriu escrites fa més de mig segle: “Oh, que cansat estic de la meva / covarda, vella, tan salvatge terra, / i com m’agradaria allunyar-me’n, / nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç!”

 

***

 

IVA de muerte

 

La lectura nos descubre el mundo y nos enseña a verlo de otro modo. Y, por supuesto, hace la vida más intensa, rica y sutil. Sólo hay que empezar a leer, aunque sea al azar:

“Aquel año hacía tanto calor que había que salir cada noche y, a Ginia, le parecía que antes no había entendido nunca qué era el verano, tan bonito como era salir cada noche a pasear bajo los árboles de la calle. Alguna vez pensaba que aquel verano no se acabaría nunca y, al mismo tiempo, que había que apresurarse a disfrutarlo, porque, cuando cambiara la estación, pasaría alguna cosa” (Cesare Pavese, El bello verano).

“En los largos atardeceres del verano, subíamos a la azotea. […] Poco a poco la copa del cielo se iba llenando de un azul oscuro, por el que nadaban, tal copos de nieve, las estrellas. De codos en la barandilla, era grato sentir la caricia de la brisa. Y el perfume de la dama de la noche, que comenzaba a despertar su denso aroma nocturno, llegaba turbador, como el deseo que emana de un cuerpo joven, próximo en la tiniebla estival” (Luis Cernuda, Ocnos).

“El sol es joven y fuerte, el cielo, alto y de un azul profundo, los árboles, soñadores, antiquísimos, de un color verde oscuro. Las carreteras anchas y blancas llevan siglos absorviendo y reflejando el sol y conducen a las ciudades blancas de tejados planos, tan planos que parecen querer decir que allí ni siquiera la altura puede resultar peligrosa y que uno nunca, nunca se precipita a los oscuros abismos” (Joseph Roth, Las ciudades blancas).

“Mis hermanas y yo los íbamos a visitar a la granja. Lo hacíamos cada verano […]. Una vez allí, nos lo pasábamos bastante bien. Enseguida volvíamos a las antiguas costumbres, hacíamos las mismas bromas, pescábamos en el riachuelo, nos tomábamos la leche de las vacas de la granja, engordábamos y nos volvíamos perezosas. Eran unos días de irrealidad plácida. Las vidas que vivíamos durante el resto del año quedaban interrumpidas y nos olvidábamos de los problemas del mundo mientras recordábamos que por dentro corría la misma sangre” (Jetta Carleton, Cuatro hermanas).

“Los veranos eran húmedos en Newark, una ciudad que se halla al nivel del mar, y como estaba parcialmente rodeada de extensas marismas […], había nubes de mosquitos que era preciso liquidar con el matamoscas o con la palma de la mano cada vez que, por la noche, colocábamos sillas de playa en los callejones y en los senderos de acceso a las viviendas y nos sentábamos para ponernos a salvo del tórrido calor de nuestros pisos, donde, para mitigar aquellas infernales temperaturas, no había más medios que la ingesta de agua helada o las duchas frías” (Philip Roth, Némesis).

“A veces el tiempo se estropeaba del todo, y había que regresar y quedarse cerrado en casa. […] Pero ¡qué importaba la lluvia, qué importaba la tormenta! En verano, el mal tiempo sólo es un humor pasajero y superficial del buen tiempo subyacente y fijo” (Marcel Proust, En busca del tiempo perdido).

Harold Bloom intentó justificar porqué Shakespeare es el mayor de todos los escritores y porqué debe estar en el centro del canon de todas las lecturas: “Shakespeare, a partir de Falstaff, añade a la función de la escritura de imaginación, que era enseñarnos a hablar con los otros, la ahora dominante, aunque más melancólica, lección poética: cómo hablar con nosotros mismos”. Shakespeare, según Bloom, no es grande por su excelencia verbal, sino por su capacidad de representar el carácter humano y sus mudanzas, y sobre todo por habernos enseñado a hablar con nosotros mismos. Sin embargo, eso, en cierto sentido, es la gran lección de la literatura, que descubre dentro de nosotros a desconocidos que ignoramos.

Y todavía podría decirse más: eso que Bloom atribuía a Shakespeare, y que legítimamente puede hacerse extensivo a toda la literatura, es, también, de alguna manera aquello que también hace con nosotros el teatro, el cine, la música, las artes…. todo aquello, en definitiva, que, genéricamente, llamamos cultura. Por eso, los países civilizados, modernos, exigentes y avanzados, no sólo preservan la cultura, sino que la estimulan, fomentan, contribuyen a su difusión, se esfuerzan por garantizar y multiplicar el acceso a la cultura de los ciudadanos, especialmente los más desprotegidos. Porque la cultura es un bien público, como sabe el Consejo de Europa, que considera la cultura, “alma de la democracia”. Por eso han causado tanto malestar, preocupación y una justificada alarma las medidas del Gobierno de España que han aumentado el IVA cultural del 8% al 21%, a contracorriente de lo que es habitual en la Europa del euro, donde saben que el futuro se juega en el apoyo a la educación, la investigación y la cultura. El Gobierno central ya ha renunciado a que la educación y la investigación sean prioritarias, pero ahora la cultura, con esta decisión, pasa a ser considerada como un lujo y, además, prescindible. Una barbaridad sin paliativos.

Hoy, cuando el Gobierno español castiga a la cultura, en lugar de protegerla, y cuando, desde Catalunya, donde “corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de cultura” (Estatut de Catalunya, artículo 127), nos lo tenemos que mirar desde el palco, es triste recordar la dramática actualidad de las palabras de Espriu escritas hace más de medio siglo: “¡Oh, qué cansado estoy de mi / cobarde, vieja, tan salvaje tierra, / y cómo me gustaría alejarme, / hacia el norte, / donde dicen que la gente es limpia / y noble, culta, rica, libre, / desvelada y feliz!”.

 

***

XAVIER ANTICH

Published in La Vanguardia, July 23, 2012


 

Dijous, 19 de Juliol a les 21:00 hores…

LA CASA DE LA PARAULA,  en marxa.

Trobada festiva a la llibreria del carrer del Berlinès

dijous, 19 de juliol a les 21:00 hores

Aquest dia posarem a la venda
llibres en oferta (rescatats del sòtan)

Presentarem:

la Carta i Menú de lectures,
Xoroi edicions i el programa de publicacions,
el nou web de Xoroi.

Pots donar suport a La casa de la paraula amb la teva presència.

Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Mis postales de Barcelona. Isabel Núñez

Autors de l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Blanco y negro de las fotografías: perspectivas, edificios, detalles, árboles, retratos de la ciudad; sensación de melancólica belleza . Ausencia de figuras, de coches, de tráfico, de fealdad. En las imágenes de Marville durante la construcción del París de Haussmann o las de Ballell de la Via Laietana atisbamos lo nuevo en proceso: planos generales con cascotes, casas semiderruidas, pero también el trazado insinuado de la nueva avenida. Isabel Núñez intenta protegernos de la estética vencedora de las columnas que entraron por la Diagonal, italianos en vanguardia.

Negro sobre blanco del texto. Delicadamente hilvanado, inseparable de las imágenes. La autora pasea, observa y rememora: barrios, pasajes, casas, tiendas; amistades, amores. Pasea y reflexiona. La Barcelona construida durante siglos con los mismos materiales de las canteras vecinas, la de Cerdà y Joussely está desapareciendo. Paradojicamente, a instancias de quienes debían ser sus salvadores. Sucede: se empieza con plazas duras y gambas sobre losetas de hormigón, faros para vacuosos de  bares sin mingitorios y se acaba derribando la Colonia Castells o el barrio de Valldaura. Los nacionales fusilaban ‘legalmente’ en el Camp de la Bota, sus antagonistas (de los nacionales, no de los fusilados) olvidaron los esqueletos bajo una gran lápida de hormigón. Encima el horror urbanístico, debajo el horror sin calificativos.

Isabel Núñez, con sencillez maravillosa, hilvana una trama compleja en la que engarza memoria y cotidianeidad, historia y relato, descubrimiento y nostalgia, pertenencia y alejamiento, recuerdo y futuro. Y los árboles, los jardines, son el hilo conductor, la referencia. El árbol civilizado, combinado con los edificios, necesario para la convivencia,  para la lectura, para la conversación, para la sombra; para la polis. Nada que ver con el árbol decorativo, esquelético, de telenoticias, puesto para disimular el encofrado que contiene el aparcamiento subterráneo.

En resumidas cuentas: que el libro es una delicia absoluta cuya lectura recomendamos con fervor. Además resulta ser un penetrante estudio no sobre los últimos treinta años de una ciudad en vías de desaparición, sino sobre la actual crisis Y no seamos pesimistas: la gamba pintarrajeada desapareció mientras el azufaifo sigue enraizado gracias al interés de los vecinos.

Frederic Yxart

PVP.: 19,90 euros

Revista Speculum, 2.

Publicaciones de miembros de la

Asociación Cultural Amigos de la Librería Xoroi

Dentro de la alta calidad y variedad del nuevo número de Speculum queremos destacar la entrevista con Zerka Moreno, colaboradora, esposa y continuadora de J.L. Moreno. La entrevista nos permite conocer desde las influencias intelectuales de Moreno: de Pirandello a Elia Kazan,  a sus intereses terapeuticos. Asimismo las afinidades y diferencias entre psicoanálisis y psicodrama o la siempre compleja reflexión sobre la formación de los profesionales.

Fernando Moya con El efecto Menina nos informa del proyecto para reproducir en el Cesvima la antigua sala de Las Meninas en el Museo del Prado. Hasta hace unos años la sabia colocación de la obra en una pequeña sala con espejo hacía que el espectador fuera “visto” desde el cuadro, efecto de trampantojo que, como señala Moya, a buen seguro contribuyó al análisis de Foucault. Las fotografías y los dibujos del propio autor contribuyen eficazmente a seguir la narración.

Mario Polanuer emprende la compleja tarea de incorporar el SIR, (el lacaniano Simbólico, Imaginario y Real) a las herramientas del psicodrama. Tarea difícil y fructuosa, que nos ilustra con una viñeta clínica.

Y de clínica nos escribe con valentía Merche Parra en “De vueltas que da la vida…”. Se trata del complejo paso que es también el de la autora,  desde una posición inicial de queja hasta llegar a la capacidad de producir

No es éste ni el lugar ni la función para reseñar todos y cada uno de los trabajos. Debemos destacar la tarea de selección y edición realizada por el equipo de Speculum, que permite combinar con solvencia autores de distinta formación inicial y que trabajan en ambientes culturales bien distintos.

Las reproducciones de la obra de Edgar Mendoza Moncillas contribuyen al buen gusto estético que transmite la edición, aspecto que es menester señalar.

El segundo número de Speculum sirve al profesional y al estudiante de psicodrama. Y es lectura provechosa para quien se interesa por el psicoanálisis y las psicoterapias.

                                                                         Manolo Benavides

PVP.: 15 euros

A la venta en Xoroi

De Tregurà a Setcases. Retalls de la vida de Caterina Descamps i Moliner.

Autors de l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

No és gaire freqüent a la nostra literatura interessar-se per una persona que per si mateixa no és popular ni coneguda, i descriure’n la seva vida amb uns pocs retalls sabent-ne extreure allò que la fa personatge. Dolors Camós amb De Tregurà a Setcases. Retalls de la vida de Caterina Descamps i Moliner ens endinsa en els records de la Caterina, una vida llarga a pagès aparentment amb poques escletxes: la infantesa i la fam, l’orfandat, els pocs amors, la maternitat, l’esforç per tirar endavant…, la crisi subjectiva i, de rerefons, la transformació del segle XX al prepirineu: de la pura supervivència a l´ús de la xarxa assistencial. Travar els records amb discreció des de l´admiració per la paraula de la persona que ha sabut mantenir el seu desig, i convertir-los en entretinguda lectura, és el que ha fet la Dolors Camós fins a convertir-se’n en subtil testimoni quasi absent.

Sembla senzill però no és gens fàcil. El llenguatge és ric i enèrgic, a la manera d’alguns contes de la Caterina Albert, sense anacronismes, com aigua viva; elegant també en els silencis: la guerra i les rancúnies als pobles, les obres dels amors. Una prosa al servei del desig de la  Caterina Descamps.

Com que, a més, el petit volum ve acompanyat per un recull de fotografies ben triades, la Xoroi no pot fer sinó recomanar de bon grat la lectura de De Tregurà a Setcases, activitat que podem fer, si no a un prat pirinenc, damunt la gespa d’un jardí urbà.

Frederic Yxart

Llibre disponible a la Xoroi

PVP.: 16 euros.

Guías de profesionales, centros, instituciones y alquiler de consultas.

L’equip directiu de l’Associació ha decidit proposar-vos noves iniciatives de servei als associats i d’informació al ciutadà:

  • La creació, a travès de la pàgina web, de les següents guies:


GUIA DE PROFESSIONALS:   on constarà tot aquell associat que ho desitgi.  L’objectiu és facilitar informació a qui busqui un professional psi. (Els interessats podeu enviar-nos per correu electrònic:  Nom i cognoms, adreça, telèfon, mail i -si ho voleu- l’àmbit de la vostra especialitat. S’haurà d’especificar si voleu constar a l’apartat de psicoanàlisi o en psicoteràpia, i la població).

GUIA DE CENTRES: on constaran tots aquells centres de tractament que pertanyin a l’Associació. (Haureu d’enviar-nos la informació per correu electrònic).

GUIA D’INSTITUCIONS:  el mateix que pels centres clínics.

LLOGUER DE CONSULTES:  informació d’ofertes.

Totes les insercions a les guies seran gratuïtes (i, en un primer moment, exclussives) per als associats.

Enviarem informació a la premsa de la inauguració d’aquest servei.

  • Els Associats en atur es beneficiaran de quota 0. Els associats -o qui vulgui associar-se- en situació d’atur laboral no hauran de pagar cap quota.


Cordialment,

Julieta Piastro, presidenta.
Vanessa Núñez, secretària.
Daniel Cañero, tresorer.


Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi
Berlinès, 20.  08022 Barcelona  932116921

El equipo directivo de la Asociación ha decidido proponeros nuevas iniciativas de servicio a los asociados y de información al ciudadano:

  •      La creación, a través de la página web, de las siguientes guías:

GUÍA DE PROFESIONALES: donde constará todo aquel asociado que lo desee. El objetivo es facilitar información a quien busque un profesional psi. (Los interesados ​​pueden enviarnos por correo electrónico: Nombre y apellidos, dirección, teléfono, mail y-si lo desea-el ámbito de su especialidad. Se deberá especificar si desea constar en el apartado de psicoanálisis o en el de psicoterapia, y la población).

GUIA DE CENTROS: donde constarán todos aquellos centros de tratamiento que pertenezcan a la Asociación. (Deberá enviarnos la información por correo electrónico).

GUÍA DE INSTITUCIONES: lo mismo que los centros clínicos.

ALQUILER DE CONSULTAS: información de ofertas.

Todas las inserciones en las guías serán gratuitas (y, en un primer momento, exclusivas) para los asociados.

Enviaremos información a la prensa de la inauguración de este servicio.

  •    Los Asociados en paro se beneficiarán de cuota 0. Los asociados -o quien quiera asociarse- en situación de paro laboral no tendrán que pagar ninguna cuota.

Cordialmente,

Julieta Piastro, presidenta.
Vanessa Núñez, secretaria.
Daniel Cañero, tesorero.

La casa de la paraula ja està en marxa.

 

Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Si vols que la psicoanàlisi tingui més presència en la vida i la cultura ciutadanes; si consideres que el discurs psicoanalític hauria de ser present en els debats contemporanis, et convidem a col·laborar difonent l’Associació per tal d’aconseguir el major nombre possible d’associats.

Per fer-se soci: empleneu aquest formulari (quotes: 30 euros semestrals; 60 euros per a institucions):

[contact-form-7 id=”251″ title=”Formulario de contacto 1″]

Para suscribirte a la lista de correo de Pel Nou Projecte de Xoroi.

Para suscribirte a la lista de correo de Pel Nou Projecte de Xoroi.

Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

Correo electrónico:
Consultar este grupo

Constitució de l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

El passat 23 de març, reunits en assemblea, es va constituir formalment l‘Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi. L’acta d’aquesta assemblea la rebran els actuals socis. No obstant això, com sabem que molts de vosaltres encara no us heu associat formalment, us enviem aquest missatge, convidant-vos a que us apunteu com més aviat millor.

L’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi, és el pas intermedi necessari per a constituir l’anomenat Nou Projecte Xoroi, és a dir, la nova empresa que ha de formar-se a curt termini, ja sigui en forma de Cooperativa o de Societat Civil Privada.

A l’Assemblea constituent alguns dels presents van manifestar que aquest projecte podria representar la realització d’un vell somni de comptar amb un espai de reunió, “una casa de la psicoanàlisi” i de la cultura. Estem convençuts que unint forces podem aconseguir-ho.

Per aquest motiu, us convidem a apuntar-vos a l’Associació als que encara no ho heu fet. I als que ja formeu part, us animem a apuntar-vos en algun dels grups de treball que faran possible aquest nou projecte.

GRUPS DE TREBALL:

1 – Captació de capital i d’idees creatives per al NPX.
2. – Captació de socis i relacions institucionals.
3. – Recerca d’avantatges i prestacions per als associats a través de la promoció de signatura de convenis amb diferents comerços i empreses per aconseguir descomptes i avantatges exclusius per als membres de l’Associació.
4. – Psicoanàlisi – cinema i literatura. Aquest grup de treball, elaborarà un projecte cultural global per al NPX, i després es diversificarà segons les necessitats.

Als que vulgueu participar en algun d’aquests grups us agrairem que ens ho comuniqueu a nouprojectexoroi@gmail.com. Els grup de treball s’autogestionaran i informaran a la Junta Directiva de les seves propostes.

Esperem la vostra ràpida resposta

La junta directiva

Julieta Piastro, presidenta. Vanessa Núñez, secretària. Daniel Cañero, tresorer.

El pasado 23 de Marzo, reunidos en asamblea, se constituyó formalmente la Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi. El acta de dicha asamblea la recibirán los actuales socios. Sin embargo, como sabemos que muchos de vosotros aún no os habéis asociado formalmente, os enviamos este mensaje, invitándoos a que os apuntéis lo antes posible.

 La Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi, es el paso intermedio necesario para constituir el llamado Nuevo Proyecto Xoroi, es decir, la nueva empresa que ha de formarse a corto plazo, ya sea en forma de Cooperativa o de Sociedad Civil Privada.  

En la Asamblea constituyente, algunos de los presentes manifestaron que este proyecto podría representar la realización de un viejo sueño de contar con un espacio de reunión, “una casa del psicoanálisis” y de la cultura. Estamos convencidos que uniendo fuerzas podemos lograrlo.

Por ese motivo, os invitamos a apuntaros a la Asociación, a los que aún no lo habéis hecho. Y  a  los que ya formáis parte de ella, os animamos a apuntaros en alguno de los  grupos de trabajo que harán posible este nuevo proyecto.

GRUPOS DE TRABAJO:

1-  Captación de capital y de ideas creativas para el NPX.

2.- Captación de socios y relaciones institucionales.

3.- Búsqueda de ventajas y prestaciones para los asociados a través de la promoción de firma de convenios con diferentes comercios y empresas para conseguir descuentos y ventajas exclusivas para los miembros de la Asociación.

4.- Psicoanálisis – cine y literatura. Este grupo de trabajo, elaborará un proyecto cultural global para el NPX, y después se diversificará según las necesidades.

A los que queráis participar en alguno de estos grupos os agradeceremos que nos lo comuniquéis a nouprojectexoroi@gmail.com. Los  grupo de trabajo se autogestionarán e informarán a la Junta Directiva de sus propuestas.

Esperamos vuestra pronta respuesta

La junta directiva

Julieta Piastro, presidenta.  Vanessa Núñez, secretaria. Daniel Cañero, tesorero.

 

fotografia: Alicia Ortego

Casa de la palabra
El lugar más importante de cada pueblo de Mali (País Dogón) es la Toguna, o Casa de la Palabra, donde se reúnen los hombres del pueblo a hablar, a tratar sus asuntos… Y a pasar el tiempo después de su trabajo en el campo (las mujeres mientras se afanan en las mil y una tareas de las que se encargan).
La construcción se identifica claramente: Con forma cuadrada, es un soportal que da sombra y un lugar “privado” en el que sentarse a hablar… Sobre una base de adobe, y con un tejado realizado con 8 capas de paja de mijo. Nada es casual, las 8 capas representan a los 8 ancestros que fueron origen del pueblo Dogón. Allí se fraguan las decisiones, se dirimen las disputas, se filosofa sobre la vida, se cuentan cuentos.
Es sólo un ejemplo de la comunidad como prioridad, del ágora de la antigua Grecia… Algo que aquí vamos perdiendo poco a poco… (Alicia Ortego) 

Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi

 

ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE LA LLIBRERIA XOROI

PEL NOU PROJECTE DE XOROI


UN NOU ESPAI CULTURAL

L’objectiu del que anomenem Nou Projecte de Xoroi és la creació d’un espai transdisciplinari en el qual la psicoanàlisi tingui presència. Es tractarà d’un espai amb un ampli fons bibliogràfic de Ciències Humanes i Socials i amb múltiples activitats (debats, col·loquis, presentacions de llibres, projeccions de pel·lícules, exposicions, etc.). Un lloc de trobada i de confluència de les diverses disciplines. Per accentuar aquesta invitació a la trobada, el local disposarà d’un petit cafè-bar. Volem que aquest espai serveixi com a aparador per a la ciutat de la vitalitat del moviment psicoanalític. Evidentment, tot això requereix d’un canvi de local i que se sumin al projecte el màxim nombre possible de persones interessades. Per aquest motiu hem creat l’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi. Aquesta associació serà el motor i aglutinador del Nou Projecte.


Xoroi EDICIONS


La creació d’un nou segell editorial forma part d’aquest projecte. Aprofitant les noves tecnologies, Xoroi editarà tant textos de psicoanàlisi com d’altres matèries. Seran edicions en format digital i en paper distribuïdes per la mateixa llibreria. Preveiem tant la possibilitat d’editar textos que es generin a partir de les mateixes activitats com la de publicar textos inèdits i rescatar textos clàssics que, tot i ser obres de referència, actualment estan exhaurits. Tanmateix, oferirem la possibilitat d’editar per encàrrec revistes i publicacions.


UN PROJECTE EN TRES FASES

Per assolir aquest objectiu hem dissenyat un pla de viabilitat que passa per reactivar la Xoroi del carrer Berlinès. A més de canvis importants en el funcionament intern de la llibreria, està en marxa la creació d’una nova pàgina web que reflecteixi l’esperit d’aquest nou projecte. Una web completament interactiva amb consultes online i informacions i recomanacions personalitzades. Una web que serà la versió virtual d’aquest nou espai que proposem. De moment, tot això ha estat possible gràcies a l’alt grau d’implicació i compromís dels nostres clients. L’emissió de Bons que vam començar a comercialitzar el mes d’octubre ha obtingut una amplíssima resposta. Un altre aspecte important d’aquesta primera fase és el conveni signat amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya; a partir d’ara, Xoroi és la llibreria del Col·legi. L’Associació Cultural Amics de la Llibreria Xoroi és un altre element clau d’aquest primer moment.

La SEGONA FASE passarà fonamentalment per la posada en funcionament de la pàgina web amb activació de la compra online, juntament amb la consolidació de la gestió i la negociació amb altres col·lectius professionals (treballadors socials, educadors socials, etc.) amb la intenció que Xoroi arribi a ser llibreria de referència.

La TERCERA FASE suposarà la captació del capital necessari per al canvi de local i la creació de la nova empresa. Els interessats a inscriure’s en la nova associació poden fer-ho enviant un correu electrònic a xoroi@ o nouprojectexoroi@gmail.com

Desitjo inscriure’m a l’Associació:

[contact-form-7 id=”251″ title=”Formulario de contacto 1″]