Homenatge a
Salvador Foraster
1954 – 2023
El conjunt de textos d’aquest opuscle, escrits a nivell personal o a nom d’una institució psicoanalítica, és tan sols una mostra del molt que podríem explicar i agrair els qui vam tenir el privilegi de conèixer en Salvador Foraster.
Són petits textos en els que rememorem la seva trajectòria com a llibreter, la seva clara i ferma convicció de difondre la psicoanàlisi i també la seva especial i entranyable manera de ser amic.
Es tracta d’una modesta contribució amb la qual desitgem mantenir la memòria i el record d’un ser molt estimat per la comunitat psicoanalítica d’Espanya i d’Amèrica Llatina. Pretén ser un reconeixement explícit a la seva trajectòria i un llarg i profund agraïment a la seva existència.
Mercè Collell, Ana Molinaro i Julieta Piastro
Ana Molinaro Maturano
Psicòloga clínica- Psicoanalista. Fundadora i coordinadora del Grup de Treball: Psicoanàlisi amb Nens del COPC, miembro de la Junta de la Comissió de Psicoanàlisi del COPC y de l’Espai Freud (Barcelona).
Al amigo y librero
A través de estas páginas queremos recordar y homenajear a nuestro amigo y librero Salvador Foraster.
Me une a él una larga relación personal y los libros.
Lo conocí en aquella librería del casco antiguo. A Marga, su compañera y madre de sus hijos, la conocí después. Una mujer que lo acompañó con respeto y amor.
Su pasión por la lectura y el cine me conmovían. A veces las conversaciones seguían en un café, no solo el psicoanálisis, también la literatura, en especial los clásicos. Se notaba en su estilo sobrio, la pasión por las palabras. Tal vez por ello fundó la Casa de la Paraula.
Solía decirle que sabía más de psicoanálisis que un psicoanalista practicante, a lo que respondía con una sonrisa y con cierto orgullo.
Sin duda fue un personaje irrepetible, un librero de alma, de corazón, con una sensibilidad exquisita.
Su partida me causa un inmenso dolor, pero queda en mí la alegría de haberlo conocido.
El último proyecto de trabajo de Espai Freud, «Intervenciones en la Infancia» que realizamos con él, Román Pérez y yo misma, fue una experiencia dirigida a la ciudadanía donde participaron diferentes profesionales del ámbito de la infancia. Trabajo intenso y apasionante. Salvador sabía organizar jornadas, buscar lugares importantes de la ciudad, donde tenía las puertas abiertas por ser el librero de la Xoroi y luego La Casa de la Paraula, y fundamentalmente por ser un intelectual reconocido. No fue posible continuar con el proyecto ya que quedó sin realizar la última jornada. Sin ti, Salvador, no fue posible.
Tal vez un día alguien pueda retomarlo, con el deseo de que tenga algo de aquello que nos pareció fructífero y apasionante.
En las últimas conversaciones contigo me hablabas de tu «travesía del desierto», como llamabas a tu última etapa. Ibas ganado batallas junto a Marga, de la que decías con orgullo que habías tenido la suerte de tener una compañera como ella.
La batalla final fue dura, pero te fuiste con el afecto y reconocimiento que tanto te merecías.
Hasta siempre querido amigo y librero irrepetible.
Guillermo Mattioli
Psicólogo clínico. Psicoanalista. Decano del Colegio Oficial de Psicología de Cataluña. (COPC.)
Estimat Salvador,
Tots et devem molt.
Puc recordar moltes converses, fins i tot imaginar-me parlant mentalment amb tu, com ho feia mentre anava a veure’t a Berlinès.
Berlinès va ser un lloc especial, una altra escena on, força sovint, hi anava a comentar-te alguna cosa, no només recollint algun llibre sinó també en circumstàncies especials, com projectes professionals i també institucionals.
Recordo algunes d’aquestes circumstàncies: una recerca en psicoteràpia breu, recollir la subscripció a l’Ornicar, consultar autors difícils de trobar… I torno a donar-te les gràcies de tot cor per la capacitat que tenies de sorprendre’t i reaccionar de manera estimulant a alguna idea meva, creativa, de vegades massa, com solia adonar-me després.
Tu per mi eres una veu, una mirada diàfana i preguntes intel·ligents. Però jo no era l’únic. Cada vegada que venia a veure’t, o bé estaves parlant amb algú altre amb aquella veu que jo coneixia tan bé, o bé marxava abans del que hagués volgut perquè algú estava remirant llibres esperant la seva oportu- nitat.
Sembla que estic descrivint una consulta, i penso que era el cas. Durant molt de temps tu vas ajudar molts col·legues, en molts sentits.
Gràcies per tot, Salvador. Tots et devem molt.
ACPP
Associació catalana de Psicoteràpia Psicoanalítica
Nuestra relación con Salvador Foraster se consolidó en los años ochenta, cuando nuestra sede y su librería, Xoroi, compartíamos la misma calle Berlinès, casi un edificio enfrente del otro.
Este espacio físico común favoreció nuestro vínculo, que fue desde siempre mucho más colaborador e intenso que la de buenos vecinos.
Salvador era una persona amable, acogedora, empática y gran conocedora del psicoanálisis, en particular del psicoanálisis europeo. Podías preguntarle de seminarios en la Tavistock de Londres o de las diferentes sociedades de psicoanálisis europeas, pertenecientes o no a la IPA.
Cualquier artículo, libro o formación del que le pidiésemos información, generosamente nos comentaba y nos conseguía el material solicitado, con celeridad y compromiso. Para nuestra asociación era una gran ventaja, tenerlo enfrente.
Antes de las conferencias o seminarios, pasábamos por su librería para conocer novedades publicadas o informarnos de congresos o formaciones varias, de las que Salvador siempre estaba informado, inclusive del psicoanálisis latinoamericano, en particular del argentino.
Era un erudito en la materia, un gran lector y una persona con mucho talento y una gran sensibilidad.
Siempre nos ha facilitado la posibilidad de tener las publicaciones y pagarlas, como socios a plazos, dándonos siempre facilidades…
Cuando se trasladó al local de La Casa de la Paraula, el espacio era mucho más grande y con capacidad para presentaciones, conferencias y servicio de cafetería, era más confortable y acogedor. El espacio de divulgación e información incluso el mental era aún mayor y la actitud colaboradora de Salvador era completa.
En nuestra ACPP tenemos un recuerdo entrañable y agradecido, por lo mucho que nos ha aportado, cómo persona y cómo experto en psicoanálisis…
Siempre será un gran referente en nuestra formación como psicoterapeutas, para nuestra Asociación, y estará en nuestro recuerdo.
Cordialment,
El Espejo Libros
El Espejo Libros. en Córdoba (Argentina)
www.elespejolibros.com.ar
Aquí en El Espejo Libros, justo en el centro de la Argentina, en un extraño lugar llamado «Córdoba de la Nueva Andalucía» seremos siempre hermanos de todo librero que haya hecho su oficio de la mano de Lacan, de Octave y Maud Mannoni, de Serge Leclaire, Françoise Dolto, pero también de Oscar Masotta, de nuestra querida Silvia Bleichmar, de los libros de Manantial, de Nueva Visión, de la colección de Psicología Profunda de Paidós (ahora desmantelada por Planeta), los rojos de Amorrortu, los pequeños Atuel y tantos más.
Cómo no ser hermanos de un librero que se hizo en las mismas búsquedas, los mismos amores, las horas de pesquisas de libros que se pierden y se aparecen como si ellos decidiesen cuándo y quién puede leerlos.
Es triste, no conocimos a Salvador Foraster personalmente, sí conocimos de su Xoroi y su proyecto La Casa de Paraula, escuchamos su nombre muchas veces junto a bellos adjetivos, sin conocernos fuimos hermanos, libreros siempre asomados a ese juego, a veces preciso, a veces no, del psicoanálisis.
Defendimos autores con vidrieras y palabras, y esperamos muchas horas en pequeñas presentaciones de pocos asistentes y menos ventas. Pero ahí estuvimos y ahí estamos, como podemos, como estará siempre Salvador Foraster encontrando libros y otros libros y más libros.
En tu recuerdo Salvador, en la compañía de quienes estaban a tu lado, y en el recuerdo, también, de tus lectores y lectoras que, de alguna forma, son también lectores en El Espejo Libros.
Va un abrazo librero desde el otro lado del mundo.
Fundació Congrés Català de Salut Mental
«Serà un projecte col·lectiu o no serà»
A l’amic Salvador Foraster
Recordem aquestes paraules d’en Salvador Foraster perquè ens fan sentir molt a prop d’ell, i ens parlen del seu desig, present ja a finals del 1980 quan crea —amb la Margarita Damián— la Llibreria Xoroi, la primera especialitzada en psicoanàlisis. El mou el desig de convertir-la, a més d’un espai de llibres, en espai de diàleg, de debat. Objectiu que va aconseguir ràpidament comptant amb la presència entusiasta i agraïda de psicoanalistes de diverses institucions i línies teòriques. Hi participen també intel·lectuals de diferents disciplines i professionals del camp de la Salut Mental, camp interdisciplinari amb el que tenim coincidències i del què destaquem la campanya feta de sensibilització, aconseguint que el Tractament Ambulatori Involuntari (TAI), sigui rebutjat pel Parlament de Catalunya. Fets que mostren també el seu gran talent i bonhomia per crear vincles amb molts de nosaltres com a clients, amics, col·laboradors i des de llavors, grans admiradors d’aquest llibreter excepcional, que va anar convertint-se en imprescindible per la introducció de la psicoanàlisi, la cultura, la salut mental, la psicoteràpia a Barcelona i a altres llocs de l’Estat, i possibilitar la participació de totes les diferències.
Destaquem que va ser un gran promotor de projectes col·lectius que es van creant en diferents moments i als quals dona suport i posa a l’abast tots els mitjans: al 2006, amb motiu del 150 aniversari del naixement de Sigmund Freud dona lloc a la organització de l’Any Freud, i posteriorment l’Espai Freud, així com la creació del Fòrum d’Amics de Xoroi, el cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya, La Casa de la Paraula, i l’editorial Xoroi Edicions, tan lligada, com va dir, a l’ofici de llibreter i que continua molt activa, a càrrec de l’editor Henry Odell.
Al llarg de tots aquests anys, en Salvador Foraster i la Fundació Congrés Català de Salut Mental vàrem mantenir una gran sintonia amb valors col·lectius, comunitaris de creació de xarxes en el camp de la subjectivitat humana, creant un vincle molt ric, que es va concretar en diferents col·laboracions, una d’elles:
la co-edició del llibre Trauma i transmissió, de A. Miñarro i T. Morandi (2012), en català i castellà dintre de la col·lecció «Memòria de l’oblit», que a la vegada obre relacions amb Llatinoamèrica i dona lloc a la participació d’alguns dels nostres membres en diversos espais com la presentació de El libro de Serock, de Silvio Gutkowski, La derrota de la razón, d’Antonio Pombo, Melancolía, clìnica y transmisión generacional, de Carlos Fernández Atiénzar, Exilio, mujeres, escritura, de Isabel Cerdeira, «Las nits de l’Ateneu» amb l’escriptora Isabel Nuñez, entre d’altres.
Per tot això volem, avui, fer «Memòria del record» i que les nostres paraules puguin destacar lletra, a lletra, la nostra admiració i, a la vegada la pena, el dol per la pèrdua d’una figura tant valuosa que ens va enriquir a totes i tots amb el seu desig i creació!
Gràcies Salvador Foraster! Ens trobarem a cada moment que llegim un llibre…
Bon viatge!
Marcelo Edwards
Psicòleg i psicoanalista. Fondation Européenne pour la Psychanalyse.
Recordant en Salvador
Els meus col·legues de la Fundació Europea per a la Psicoanàlisi-FEP a Barcelona i Espanya han delegat en mi la responsabilitat d’expressar el nostre reconeixement al que Salvador Foraster va fer per la psicoanàlisi i per nosaltres.
Amb en Salvador vam recórrer tot un tram de la història de la psicoanàlisi a Barcelona. Des dels inicis de la Llibreria Xoroi al carrer Berlinès —encara recordo quan l’estava muntant— fins als darrers temps en què aquesta ja no existia, però sí en canvi La Casa de la Paraula.
Com algú va dir, sabia de psicoanàlisi i dels seus autors: feia honor al seu ofici. Però, a més, era un home agradable i tranquil.
La xarxa d’intercanvi entre psicoanalistes que va crear i sostenir durant tota la vida era una cosa única. No conec res semblant al món psicoanalític. Amb això va fer possible que els analistes de diverses orientacions poguessin intercanviar més enllà de les inscripcions institucionals. Intercanviar informació —fins i tot sobre col·legues per a la derivació de pacients— i debatre de manera civilitzada, perquè ell sabia conduir-ho.
Es podria dir que estava en una posició d’exterioritat interna a la psicoanàlisi que va saber mantenir i que li va permetre ser respectat per tothom.
Per això, la seva pèrdua, més enllà de la pena personal que cadascú pugui sentir per la seva desaparició, és molt difícil de reparar per al medi psicoanalític. Però ell ens va ensenyar que una cosa així era possible. Depèn de nosaltres.
Manifestem tot el nostre agraïment institucional i personal a Salvador Foraster.
Fundación Salto
Julieta Lucero Neirotti – Javier Bolaños
Fundación Salto – www.fundacionsalto.org
El contacto de Fundación Salto con Salvador fue breve, pero lo suficientemente urgente como para achicar la distancia que separa Córdoba en Argentina, de Barcelona.
Habíamos oído hablar de alguien que sostuvo la causa psicoanalítica en tierras lejanas, que con el tiempo ya no lo serían tanto. Eso ofició de razón suficiente para que La Casa de la Paraula fuera para nosotros, también, un lugar de enunciación. Y muy probablemente sea esa la deuda que tenemos los psicoanalistas con Salvador, haber creado, para nosotros, un espacio para la trasmisión del psicoanálisis más allá de nuestra propia comunidad. Una posibilidad de extensión que resulte de valor para otros. Allí, fue un gran maestro.
Pandemia de por medio nuestro contacto se hacía más difícil, no sin el mutuo interés de ambas partes. La suya, podemos suponer, dar lugar al psicoanálisis dicho en estas latitudes; la nuestra, ingenua tal vez, robarle la otra condición de maestro; no rendirse jamás.
¡Afortunados hemos sido de haber pellizcado tu preciado recorrido, Salvador!
GRADIVA
Associació d’Estudis Psicoanalítics
A Salvador Foraster, llibreter i company de viatge
Per ser psicoanalista calen bons companys de viatge, companys que ens reptin i ajudin en la comprensió d’una cosa tan estranya com real, que és la irracionalitat del comportament humà. Companys que, com un far, il·luminin el nostre camí cap al coneixement, paraula difícil, perquè l’epistemologia és una via sense fi, plena de racons foscos que demanen molt i donen poc. Per al creixement de les institucions, els grups d’estudi i la formació analítica els llibres són ajudes inestimables.
Dins aquest corriol que només es fa al caminar, hi va haver una ànima serena, un amic del coneixement. Tu vas ser llibreter acompanyant i, de vegades, confident. Un lector indòmit. Conseller davant dels desvaris teòrics, als quals contraposaves la paciència i l’escolta i, quan veies que el nostre interès era real i el desig d’investigar ferotge, donaves la mà revelant secrets amagats entre línies de diferents orígens i pàtries. Tot un món encriptat en unes quantes quartilles, de vegades insondables, planxes de saviesa.
Un dia vas marxar, Salvador. De la nit al dia els telèfons van cridar i les veus es van enfonsar. Vas iniciar un viatge involuntari per no tornar. Se’n va anar l’home que coneixia els llibres i les seves esperades ensenyances. Un llibreter que estimava el seu treball i el coneixia posant-lo al servei dels altres. En l’àmbit de la psicologia i la psicoanàlisi, dels cercadors del saber per comprendre i reduir tant com sigui possible el dolor psíquic.
Salvador, vas enfrontar tota mena de vicissituds per sostenir espais que fessin possible la recerca del saber als llibres. Et seguim a les teves diverses llibreries, encarnades a Comtessa de Sobradiel, Berlinès i Rosselló. Molt et devem els psicoanalistes, facilitant tant el nostre ofici.
Vas deixar la teva marca a la comunitat psicoanalítica i, per descomptat, a Gradiva. Estarem sempre agraïts pel teu estímul per a la publicació, per tenir sempre els nostres llibres a les teves prestatgeries que tan amablement acollies, per fer possible les publicacions a Xoroi Ediciones, per estar present tantes vegades amb els teus llibres als nostres actes, i pel teu suport i estímul a la lectura, a la indagació i a la reflexió psicoanalítica.
Descansa en pau mestre dels llibres, de la Casa de la Paraula i de l’amor a les lletres. Mai t’oblidarem, sempre estaràs entre nosaltres. Gràcies Salvador. Fins sempre.
Eileen Wieland i Ester Palerm
Societat Espanyola de Psicoanàlisi
A Salvador Foraster Rovira
En representació de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi ens complau unir-nos a aquest homenatge a Salvador Foraster Rovira, que va exercir un important paper en la difusió de la psicoanàlisi al llarg de la seva vida. La seva contribució s’evidencia en la creació i participació en diversos projectes, com la Llibreria Xoroi, l’Espai Freud, la Casa de la Paraula i Xoroi Edicions. En aquest camí sempre va estar al seu costat la seva companya Margarita Damián, ja que tots dos compartien la seva passió per la psicoanàlisi.
L’any 1980 el Salvador i la Marga van iniciar el seu primer projecte amb la Llibreria Xoroi, el nom del qual es va inspirar en una llegenda d’amor de l’illa de Menorca. La Llibreria Xoroi, més que una llibreria especialitzada en psicoanàlisi, va ser un espai dinàmic ple d’activitats i trobades entre psicoanalistes d’orientacions diverses. El Salvador mantenia una relació personalitzada amb cadascun de nosaltres, coneixia els nostres interessos i ens orientava sobre les darreres novetats. Estar amb ell era submergir-se en un ambient sense presses, on compartia els seus coneixements sobre autors clàssics com aquells amb noves perspectives.
Amb relativa freqüència, quan buscava un llibre no el trobava al lloc que ell pensava que havien de ser. En les seves reflexions sobre aquest fet explicava com certs títols o autors semblaven cercar companyies inesperades, desafiant les categories convencionals. En les seves pròpies paraules, a la revista Temas de Psicoanálisis comenta aquesta curiosa desubicació de certs llibres:
[…] com si alguns títols o autors busquessin altres companyies i no aquelles que el llibreter els ha adjudicat. Això ha passat sovint amb Freud: quan el buscàvem al costat dels seus volums de l’obra completa, juntament amb els assajos sobre ell, resulta que havia sortit a passejar d’incògnit amb autors de la filosofia o de la literatura.
El 2006, el Salvador va impulsar i va participar a l’Any Freud 2006 BCN, per commemorar el 150è aniversari del naixement de Freud. Aquest any es van organitzar múltiples activitats sobre psicoanàlisi, poesia, cinema i hi van intervenir les diferents societats i grups psicoanalítics de Barcelona juntament amb conegudes persones de la cultura en aquell moment.
Donat l’èxit, tant de convocatòria com de coŀlaboració de professionals de la salut mental, es va crear l’Espai Freud, un espai de debat interdisciplinari que promovia la difusió de la psicoanàlisi a la vida cultural de la ciutat. L’Espai Freud es va convertir en un espai de debat recolzat per totes les institucions psicoanalítiques. Això va ser un anhel profundament desitjat pel Salvador al qual va dedicar temps i energia per crear un territori comú i punt de trobada per a un diàleg fructífer.
Entre 2014 i 2016 el Salvador va impulsar el projecte de continuïtat de la Llibreria Xoroi com la Casa de la Paraula, organitzant debats i apropant-nos a conèixer psicoanalistes, artistes, historiadors, cineastes i escriptors a través de les seves entrevistes àgils i interessants.
Un altre projecte que va enriquir l’oferta cultural de la ciutat va ser el que va realitzar amb la Filmoteca de Catalunya, Fantasmagories del Desig, una mirada al setè art des de la perspectiva de la psicoanàlisi, el qual va formar part de la programació de la Filmoteca de Catalunya al llarg de diverses temporades.
El seu esperit de llibreter, que sempre hi va ser present, el va impulsar a emprendre l’aventura editorial. Aquest projecte, iniciat entre el Salvador i Henry Odell va ser el de Xoroi Edicions, editorial independent especialitzada principalment en psicologia, psiquiatria i psicoanàlisi que actualment continua amb el seu compromís de publicar llibres que enriqueixen el panorama cultural.
Pel seu tarannà idealista, creatiu i la seva gran generositat, el Salvador va convertir els seus projectes en iniciatives innovadores que van generar valuosos espais de reunió, de diàleg i d’intercanvi entre psicoanalistes i entre la psicoanàlisi i altres disciplines. Moltes gràcies, Salvador pel teu compromís i per la teva contribució a la difusió de la psicoanàlisi.