L'ignorant Ver más grande

L'ignorant

Año de publicación2016
AutorPhilippe Jaccottet
Páginas94
EditorialLleonard Muntaner
Número edición1
TraducciónAntoni Clapés

9788416554324

POEMES 1952-1956

Más detalles

14,42 €

Sinopsis

Una meravella, el nou lliurament de l’obra del poeta franco-suís Philippe Jaccottet (Moudon, Suïssa, 1925) que ens arriba en una bellíssima i impecable edició deguda a Lleonard Muntaner: L’ignorant (Poemes 1952-1956) de la mà del traductor Antoni Clapés —que sembla haver-se proposat l’encomiable tasca de donar a conèixer als lectors catalans l’obra d’un dels més grans poetes vius. Un títol important, m’atreviria a dir que decisiu, en el recorregut literari de Jaccottet, perquè se situa en uns anys crítics en la seva biografia, en els quals el poeta pren un seguit de decisions que marcaran definitivament la seva, ara ja llarga, vida.
En efecte, a començament dels anys cinquanta, Jaccottet es trobava a París, cridat per l’editor Mermoz, per traduir algunes obres de la literatura alemanya. En aquest context, Jaccottet freqüenta el bo i millor de l’ambient literari parisenc del moment: grups diversos (i de vegades, amb orientacions estètiques ben contraposades) que l’afabilitat del seu caràcter tracta amb igual cordialitat: els companys de la revista L’Ephémère (Dupin, du Bouchet, Bonnefoy) o amics solitaris, com Ponge o Leiris. La vida a la gran capital, però, no satisfà les seves expectatives, i havent conegut la pintora suïssa Anne-Marie Häsler, decideixen casar-se, abandonar París i instal·lar-se, al 1953, en un poble d’un miler d’ànimes a la Drôme, als confins del Delfinat. La traducció d’obres de l’alemany al francès (Goethe, Hölderlin, Musil, etc.) serà el principal guanyapà per a la família.
Aquest allunyament li donà l’equilibri i la serenor que cercava per fer la “nova” poesia, desitjada i anunciada a El passeig sota els arbres. En certa mesura, L’ignorant —llibre que publica un any després que l’altre, al 1958— podríem veure’l com la “posada en pràctica” de les teories exposades en aquell llibre, especialment en els Exemples que el “caminant encorbat pels seus dubtes” desgrana.
Serà a Grignan —on la Provença no té oliveres sinó alzines, ginebrons i farigoles— on sentirà “el mormol daurat d’una llum passatgera”, on veurà com “els pollancres segueixen rectes vers la llum / de finals de tardor, tremen vora el riu, cau amb suavitat una fulla rere l’altra”, on “entre espígol i vinya també s’esmunyen missatges”, on “brilla l’endins de les coses”. Una vida que continua igual, seixanta anys després: amb treball continuat, rigor, austeritat, discreció. “Que la meva manera de resplendir sigui esborrar-me.”
L’ignorant s’estructura en tres parts. La primera, “Pels carrers de la ciutat” (1950-1952) són poemes escrits a París, on es fa palès el desassossec d’una vida massa frívola, d’una alegria “color de cervesa”, i en la qual l’ignorant —aquell que com més envelleix més creix en ignorància i que es pregunta qui canta quan tota veu calla—, anuncia les “Paraules en l’aire” (1953-1956), segona part del llibre, escrita ja a Grignan, “En l’ombra i l’hora d’avui roman amagada, / sense dir res, aquesta ombra d’ahir”. “El llibre dels morts”, tercera part, clou el llibre, amb set poemes en què la calma del paisatge atansa la veu del poeta a la mort.
No podria acabar aquesta ressenya sense reproduir el breu poema que tanca el llibre:

L’ametller a l’hivern: qui sap si aquesta fusta
aviat estarà revestida de foc en les tenebres
o de flors durant el dia, una vegada més?
Així l’home, nodrit amb la terra fúnebre.

 

Text: Maria del Mar Oliva

Reseñas

No hay reseñas de clientes en este momento.

Escribe tu opinión

L'ignorant

L'ignorant

POEMES 1952-1956